MIREM PER AGOST és una associació formada per gent compromesa amb el present i el futur del seu poble, Agost.Va náixer amb l’objectiu de defendre els seus valors socio-culturals i ecològics, greument amenaçats per les macrourbanitzacions projectades al seu terme, i que no tindran en compte les serres, ni els sentiments ni tampoc la pròpia gent que viu ací.
Durant molts anys, els inmigrants han arribat a les nostres terres per integrar-se i formar part de la nostra societat, assimilant els nostres costums i la nostra identitat per a ser un més de nosaltres. Ara, les grans urbanitzacions han aturat aquest procés, propiciant l’aïllament de la població i la formació de “guetos” dins d’espais molt reduïts.
En concret, al nostre poble, si es feren realitat les 1.000 o 2.000 vivendes que es pretenen construir fora del casc urbà, passaríem a ser un nucli de població secundari al nostre propi poble. Açò farà que manen ells políticament, ja que ningun partit local podrà fer front a la seua unitat. ¿Què els impediria portar-se l'ajuntament a la nova urbanització?, ¿o fer millores en “sa casa” abandonant la nostra?.
A més estan els recursos no renovables: l'aigua, per exemple. Agost no ha patit massa restriccions durant els últims anys, però de fer-se realitat serien inevitables. Si dupliquem la nostra població hem de repartir-nos-ho tot: tindrem la meitat del que tenim, ¿això és el progrés?.
És molt probable que ni tan sols els comerciants puguen aprofitar-se de l’increment de població, ja que aquestes construccions solen venir acompanyades de centres comercials per abastir de sobra la demanda dels seus habitants. Inclús solen portar amb elles els seus fontaners, els seusfusters, el seus obrers... entre altres coses perquè no parlen el nostre idioma.
Un altre inconvenient és que un poble que accepta una urbanització, accepta també unes despeses de manteniment que possiblement l’endeutaran a mig termini. Com està passant ja en pobles on les infraestructures creades són de baixa qualitat i han de ser reparades constantment amb els diners de tot el poble, no només dels qui s’aprofiten d’elles.
No volem aturar el progrés, només volem seguir vivint com hem fet fins ara, fundamentalmente perquè a nosaltres, ens agrada ser un poble.