Des de Mirem per Agost vam pensar que el Dia de la Vella era una bona oportunitat de donar a conéixer les nostres propostes i idees sobre l'urbanisme desmesurat. El més important de la composició que vam muntar és el cartell. Amb el ninot vam representar a un avi d'Agost en actitud reflexiva sobre el possible futur del poble, que es malbarataria amb la febra del formigó.
Vella de Mirem per Agost al Carrer de la Font, al costat de la Plaça de l'Ajuntament
Vella de Mirem per Agost al Carrer de la Font, al costat de la Plaça de l'Ajuntament
"Què pesa més? La tradició o l'especulació?"Cartell guanyador del Dia de la Vella de 2007
Açò es timó del Ventós,
rabet de gat dels Castellans,
espígol de l´Esquena el Gos
i romer de la casa els Plans.
Tot el camp destruir volen
posant ciment on hi ha terra,
arrasant tot el que poden
com si fora açò una guerra.
De remediar-ho estem a hora
si qui mana el sentit no perd,
escoltant als de dins i no als de fora,
sense canviar diners pel verd.
L'experiència d'altres llocs diu
que tot allò que relloix no és or,
doncs ara ploren i ningú riu
de tanta delinqüència i por.
Els pobles que obliden, desapareixen
i oblidar la nostra història no volem,
ni els teus avis ni els meus mereixen
que camviem el que era d'ells, per fem.
El camp mai ha tingut portes
i les urbanitzacions sí que les tenen,
són macises i ben fortes
per saber els tirs d'on vénen.
És gent que ningú sap que fa,
la relació que te és molt poca,
i pense que no viu del pa
pero que viu més de la coca.
La senda del Rabosí serà història,
la caboia del tio Llorens també,
i perdrem de la memòria
fins el que és un garrofer.
Qué serà de la Llomasent
del Racó de Micalet,
la cisterna del tio Vicent,
del Ventós de Victorianet.
Missatge:
Conservem l'entorn que tenim,
seguim sent qui som
i per aquest poble de figa i raïm
serem més pesats que el plom.
Hem de fer front i no fugir
perquè és una causa justa y noble,
i no ens cansarem de dir
que ENS AGRADA SER UN POBLE.
rabet de gat dels Castellans,
espígol de l´Esquena el Gos
i romer de la casa els Plans.
Tot el camp destruir volen
posant ciment on hi ha terra,
arrasant tot el que poden
com si fora açò una guerra.
De remediar-ho estem a hora
si qui mana el sentit no perd,
escoltant als de dins i no als de fora,
sense canviar diners pel verd.
L'experiència d'altres llocs diu
que tot allò que relloix no és or,
doncs ara ploren i ningú riu
de tanta delinqüència i por.
Els pobles que obliden, desapareixen
i oblidar la nostra història no volem,
ni els teus avis ni els meus mereixen
que camviem el que era d'ells, per fem.
El camp mai ha tingut portes
i les urbanitzacions sí que les tenen,
són macises i ben fortes
per saber els tirs d'on vénen.
És gent que ningú sap que fa,
la relació que te és molt poca,
i pense que no viu del pa
pero que viu més de la coca.
La senda del Rabosí serà història,
la caboia del tio Llorens també,
i perdrem de la memòria
fins el que és un garrofer.
Qué serà de la Llomasent
del Racó de Micalet,
la cisterna del tio Vicent,
del Ventós de Victorianet.
Missatge:
Conservem l'entorn que tenim,
seguim sent qui som
i per aquest poble de figa i raïm
serem més pesats que el plom.
Hem de fer front i no fugir
perquè és una causa justa y noble,
i no ens cansarem de dir
que ENS AGRADA SER UN POBLE.