MIREM PER AGOST FA UN TOC D'ATENCIÓ ALS ATRASOS PER A PROTEGIR L'ABEURADOR

Agost da luz verde al proyecto para proteger su fuente más antigua

El Ayuntamiento adjudica las obras a final de mes y la entidad cultural impulsora de la defensa del abrevadero exige celeridad

L GIL LÓPEZ
El Ayuntamiento de Agost prevé adjudicar a final de mes el proyecto de remodelación de la Calle del Moreret, que incluye la protección de la Font de l'Abeurador, la fuente más antigua del municipio y que data de 1699.
La importancia de este elemento patrimonial de valor histórico, simbólico y etnológico radica en que los primeros cantareros cogían el agua de allí para realizar sus trabajos, por lo que se considera que es el origen de las alfarerías, símbolo del pueblo. El alcalde, Antonio Pérez, afirmó que se está revisando el proyecto para incluir las propuestas realizadas por parte de la asociación cultural Mirem per Agost, impulsora de la protección del abrevadero. La agrupación instó al Ayuntamiento a fijar unos plazos "definitivos" para "hacer efectiva la defensa legal" de esta infraestructura de hace más de tres siglos.

Propuesta
Mirem per Agost presentó en enero, a través de l'Agrupació d'Independents d'Agost, una moción de protección de los elementos hídricos del casco urbano y alrededores, entre los que se encontraba la Font de l'Abeurador.
La iniciativa llegó tras conocer que uno de los proyectos del Plan Confianza contemplaba la remodelación de la Calle del Moreret y el traslado de la fuente al vertedero "a menos que se indique lo contrario". La moción fue aprobada por unanimidad y el pasado marzo el alcalde se reunió con los portavoces de los grupos y con miembros de Mirem per Agost para conocer in situ sus propuestas y llegar a un acuerdo entre todos.
La agrupación cultural asegura en un comunicado que han pasado los meses y las obras de ejecución van a comenzar, por lo que exige que se aceleren los trámites administrativos. Además, indicó que los técnicos locales no han recibido ninguna orden sobre la protección de la estructuras hidráulicas del municipio. El alcalde negó esta aseveración y sostuvo que en estos momentos "se está trabajando en ello".

Cristal blindado
Las propuestas de Mirem per Agost inciden en pavimentar con adoquines la calle Moreret y eliminar las plazas de aparcamiento blindar la conducción de agua, que tiene más de tres siglos. Esta última idea consistiría en colocar en el suelo de la calle cristal blindado para que esté a la vista la canalización de agua y se convierta en uno de puntos de visita obligada en el municipio.
Sobre el proyecto de ejecución, la agrupación considera que el Ayuntamiento tiene que dar las instrucciones "necesarias para que las propuestas aceptadas de forma unánime en marzo se plasmen sobre el proyecto".

DIA DE LA VELLA 2010

Ací teniu unes fotos del Dia de la Vella 2010.

Vella de Mirem per Agost

Cartell de Mirem per Agost. Premi al millor cartell.

Premi a la millor vella

Premi a la millor vella

Premi a la millor vella

I per a acabar, un dinaret a base de pericana i Olleta en blat.

EL DIA DE LA VELLA

Agost celebra, tres setmanes després del Dimecres de Cendra, just a meitat Quaresma, un ritus molt antic que consisteix en instal·lar en la porta de les cases i a les escoles diferents ninots que representen als "vells" o "velles" del poble denunciant diferents situacions injustes.

Diverses poblacions del sud del país celebren, a mitjans de Quaresma, un ritus consistent en exposar al carrer diversos ninots de roba vella fets casolanament amb què denuncien diverses situacions injustes o enutjoses. Els experts creuen que aquests és un ritus d’expulsió dels mals, vinculat a l’antic any nou i el precedent més arcaic de l’actual festa de les falles.



Les “velles”

Moltes d’aquestes poblacions, com Elx o Agost, anomenen “vella” a cadascun d’aquests ninots grotescos. El diccionari, de fet, defineix el el mot “vell” com a sinònim d’una “figura d'home feta de roba plena de palla, que se sol penjar a balcons o al carrer en temps de carnestoltes o a mitjan quaresma” i en recull la relació originària amb el món de l’agricultura, explicant que també s’anomenen vell o vella a la figura que “es posa dreta en el camp per fer fugir els ocells”. La única diferència entre els espantalls dels camps i els vells de la festa actual són una elaboració molt més treballada dels ninots i els versos satírics que els acompanyen. Lús del mot “vell” per designar aquests ninots fa referència, segons uns autors ala Vella Quaresma, mentre que per altres provindria del fet que aquests serien, en temps molt reculats, i com el Carnestoltes, una representació –resum- de l’any vell que s’acabava.

En qualsevol hipòtesi, avui, aquests ninots són efectivament representacions de persones majors, vells i velles i la festa sembla una manera d'airejar els pensaments i opinions de les persones grans que, com és sabut, són les més sàvies.


El dia de la Vella

A Agost, un poble de l’Alacantí situat entre Cocentaina i Elx, se celebra, cada any el tercer dimecres de Quaresma, l’anomenat Dia de la Vella.

Aquest dia, que és festa local, al matí les cases exhibeixen els ninots que cada família ha elaborat. Cada una d’aquestes escenes inclou diversos vells o velles, uns ninots fets de palla o roba vella, posats en una determinada situació, i que van acompanyats per cartells que, en la nostra llengua, fan "parlar" les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satíric.

Al matí, un jurat designat a aquest efecte, visita tots els "ninots" i qualifica els millors, atorgant-los premis en metàl·lic. Una vegada ha passat el jurat, les "velles" es retiren i és costum al poble anar-se'n a dinar al camp amb la família o en colla. Entre els menjars populars d'aquesta celebració destaca "l'olleta en blat".

Història del costum

Aquest costum va estar a punt de desaparèixer a finals dels anys 70 del segle XX, quan una associació cultural del poble va promoure un concurs amb premis per a la millor vella i el millor cartell. Des d'aleshores la festa s'ha mantingut amb poques velles, però constants al llarg del temps. El concurs de velles va ser assumit per l'Ajuntament i continua fins l'actualitat. Antigament, les velles es posaven als balcons, i allí romanien com a molt fins a migjorn.

Text: Redacció festes.org amb informacions de Pau Vicedo