Mirem per Agost

MIREM PER AGOST FA UN TOC D'ATENCIÓ ALS ATRASOS PER A PROTEGIR L'ABEURADOR

2010-06-20T11:46:00.001+02:00

Agost da luz verde al proyecto para proteger su fuente más antigua

El Ayuntamiento adjudica las obras a final de mes y la entidad cultural impulsora de la defensa del abrevadero exige celeridad

L GIL LÓPEZ
El Ayuntamiento de Agost prevé adjudicar a final de mes el proyecto de remodelación de la Calle del Moreret, que incluye la protección de la Font de l'Abeurador, la fuente más antigua del municipio y que data de 1699.
La importancia de este elemento patrimonial de valor histórico, simbólico y etnológico radica en que los primeros cantareros cogían el agua de allí para realizar sus trabajos, por lo que se considera que es el origen de las alfarerías, símbolo del pueblo. El alcalde, Antonio Pérez, afirmó que se está revisando el proyecto para incluir las propuestas realizadas por parte de la asociación cultural Mirem per Agost, impulsora de la protección del abrevadero. La agrupación instó al Ayuntamiento a fijar unos plazos "definitivos" para "hacer efectiva la defensa legal" de esta infraestructura de hace más de tres siglos.

Propuesta
Mirem per Agost presentó en enero, a través de l'Agrupació d'Independents d'Agost, una moción de protección de los elementos hídricos del casco urbano y alrededores, entre los que se encontraba la Font de l'Abeurador.
La iniciativa llegó tras conocer que uno de los proyectos del Plan Confianza contemplaba la remodelación de la Calle del Moreret y el traslado de la fuente al vertedero "a menos que se indique lo contrario". La moción fue aprobada por unanimidad y el pasado marzo el alcalde se reunió con los portavoces de los grupos y con miembros de Mirem per Agost para conocer in situ sus propuestas y llegar a un acuerdo entre todos.
La agrupación cultural asegura en un comunicado que han pasado los meses y las obras de ejecución van a comenzar, por lo que exige que se aceleren los trámites administrativos. Además, indicó que los técnicos locales no han recibido ninguna orden sobre la protección de la estructuras hidráulicas del municipio. El alcalde negó esta aseveración y sostuvo que en estos momentos "se está trabajando en ello".

Cristal blindado
Las propuestas de Mirem per Agost inciden en pavimentar con adoquines la calle Moreret y eliminar las plazas de aparcamiento blindar la conducción de agua, que tiene más de tres siglos. Esta última idea consistiría en colocar en el suelo de la calle cristal blindado para que esté a la vista la canalización de agua y se convierta en uno de puntos de visita obligada en el municipio.
Sobre el proyecto de ejecución, la agrupación considera que el Ayuntamiento tiene que dar las instrucciones "necesarias para que las propuestas aceptadas de forma unánime en marzo se plasmen sobre el proyecto".

DIA DE LA VELLA 2010

2010-03-11T08:00:00.000+01:00

Ací teniu unes fotos del Dia de la Vella 2010.

Vella de Mirem per Agost

Cartell de Mirem per Agost. Premi al millor cartell.

Premi a la millor vella

I per a acabar, un dinaret a base de pericana i Olleta en blat.

EL DIA DE LA VELLA

2010-03-09T08:00:00.000+01:00

Agost celebra, tres setmanes després del Dimecres de Cendra, just a meitat Quaresma, un ritus molt antic que consisteix en instal·lar en la porta de les cases i a les escoles diferents ninots que representen als "vells" o "velles" del poble denunciant diferents situacions injustes.

Diverses poblacions del sud del país celebren, a mitjans de Quaresma, un ritus consistent en exposar al carrer diversos ninots de roba vella fets casolanament amb què denuncien diverses situacions injustes o enutjoses. Els experts creuen que aquests és un ritus d’expulsió dels mals, vinculat a l’antic any nou i el precedent més arcaic de l’actual festa de les falles.

Les “velles”

Moltes d’aquestes poblacions, com Elx o Agost, anomenen “vella” a cadascun d’aquests ninots grotescos. El diccionari, de fet, defineix el el mot “vell” com a sinònim d’una “figura d'home feta de roba plena de palla, que se sol penjar a balcons o al carrer en temps de carnestoltes o a mitjan quaresma” i en recull la relació originària amb el món de l’agricultura, explicant que també s’anomenen vell o vella a la figura que “es posa dreta en el camp per fer fugir els ocells”. La única diferència entre els espantalls dels camps i els vells de la festa actual són una elaboració molt més treballada dels ninots i els versos satírics que els acompanyen. Lús del mot “vell” per designar aquests ninots fa referència, segons uns autors ala Vella Quaresma, mentre que per altres provindria del fet que aquests serien, en temps molt reculats, i com el Carnestoltes, una representació –resum- de l’any vell que s’acabava.

En qualsevol hipòtesi, avui, aquests ninots són efectivament representacions de persones majors, vells i velles i la festa sembla una manera d'airejar els pensaments i opinions de les persones grans que, com és sabut, són les més sàvies.

El dia de la Vella

A Agost, un poble de l’Alacantí situat entre Cocentaina i Elx, se celebra, cada any el tercer dimecres de Quaresma, l’anomenat Dia de la Vella.

Aquest dia, que és festa local, al matí les cases exhibeixen els ninots que cada família ha elaborat. Cada una d’aquestes escenes inclou diversos vells o velles, uns ninots fets de palla o roba vella, posats en una determinada situació, i que van acompanyats per cartells que, en la nostra llengua, fan "parlar" les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satíric.

Al matí, un jurat designat a aquest efecte, visita tots els "ninots" i qualifica els millors, atorgant-los premis en metàl·lic. Una vegada ha passat el jurat, les "velles" es retiren i és costum al poble anar-se'n a dinar al camp amb la família o en colla. Entre els menjars populars d'aquesta celebració destaca "l'olleta en blat".

Història del costum

Aquest costum va estar a punt de desaparèixer a finals dels anys 70 del segle XX, quan una associació cultural del poble va promoure un concurs amb premis per a la millor vella i el millor cartell. Des d'aleshores la festa s'ha mantingut amb poques velles, però constants al llarg del temps. El concurs de velles va ser assumit per l'Ajuntament i continua fins l'actualitat. Antigament, les velles es posaven als balcons, i allí romanien com a molt fins a migjorn.

Text: Redacció festes.org amb informacions de Pau Vicedo

PROPOSTES PER AL MORERET, L'ABEURADOR I EL LLAVADOR

2010-03-05T10:30:00.003+01:00

Este és el conjunt d'idees i propostes de la nostra associació per a la propera intervenció al carrer del Moreret.

Propostes de Millora Moreret

INTERCANVI DE LLAVORS TRADICIONALS

2010-03-03T17:16:00.004+01:00

El passat diumenge dia 28 de febrer es va dur a terme un intercanvi de llavors a Turballos (l'Alcoià) a càrrec de l'associació "Llavors d'ací". Membres de Mirem per Agost van estar allí. Pensem que cal esforçar-se per reviscolar les varietats autòctones dels arbres i hortalisses de cada zona. Són el fruit d'una adaptació contínua que ve de segles i que no podem deixar perdre. De moment estem experimentant a nivell particular però poc a poc es poden obrir nous camins, que en definitiva seria tornar a les sendes velles.

Ací vos deixem un vídeo sobre l'esdeveniment:

APROVADA LA MOCIÓ DE PROTECCIÓ DE L'ABEURADOR

2010-02-10T09:17:00.006+01:00

notícia al diari Informació

Jorge Garzón també s'ha fet ressó de la notícia al seu bloc "Al Natural".

PRESENTEM UNA MOCIÓ PER A GARANTIR EL FUTUR DE L'ABEURADOR

2010-01-27T10:38:00.006+01:00

Els darrers dies hem tingut notícies que el projecte de rehabilitació (dins del qual està contemplada la desfeta de la Font de l'Abeurador) no s'ha modificat. És per açò que hem fet aquesta moció per a que el plenari protegisca la Font.

La nostra intenció principal és salvar el patrimoni en perill greu, però a banda hem considerat interessant incloure totes aquelles estructures que formaven part del sistema de conducció i abastiment d'aigües de la vila. Hem inclós la Font de la Plaça, l'Aqüeducte de l'Arc, la séquia de conducció que queda a la vora del Carrer Moreret, el Llavador i, per descomptat, la Font de l'Abeurador.

Moció protecció Font

LA NOSTRA CONTESTACIÓ SOBRE LA RECONSTRUCCIÓ DE L'ERMITA DE SANT RAMÓN

2009-11-04T16:03:00.001+01:00

Contestació restauració ermita

JORNADA DE PORTES OBERTES AL NEGRET

2009-09-10T11:41:00.003+02:00

El proper 19 de setembre de 2009 l'empresa que realitza les excavacions arqueològiques al jaciment del Negret farà una jornada de portes obertes. Tothom podrà veure els treballs que s'han fet fins ara i rebre una visita guiada per les estructures i materials que s'han trobat fins el moment.

Des de Mirem per Agost vos recomanem la visita, ja que és una bona manera de conéixer un poc la història del nostre poble.

MIREM PER AGOST EXIGE LA PROTECCIÓN DE LA FONT DE L'ABEURADOR

2009-08-11T09:08:00.008+02:00

Notícia a la web del Diario Información.

L. G. L. La asociación cultural Mirem per Agost exige la "protección inmediata" de la Font de l'Abeurador y que sea declarada Bien de Relevancia Local (BRL), según anunció en un comunicado.
La organización ha iniciado los trámites para intentar modificar el plan de obras para la restauración del Llavador y la pavimentación de la Calle del Moreret. La obra, contemplada en el Plan Confianza de la Generalitat Valenciana, prevé dejar fuera la Font de l'Abeurador.

Mirem per Agost ha enviado un escrito al alcalde, Antonio Pérez, con los motivos de su petición. "Nuestro propósito es hacer reflexionar a nuestros concejales para que en el próximo pleno rectifiquen el plan de obras", afirman en el comunicado la asociación cultural, que no comprende la "falta de sensibilidad" de la corporación municipal hacia nuestro patrimonio".
El plan de obras se aprobó por unanimidad en el último pleno celebrado en la localidad.

PER QUÈ CAL CONSERVAR LA FONT DE L'ABEURADOR??

2009-08-06T09:50:00.001+02:00

Ací teniu un xicotet dossier d'elaboració pròpia que explica un poc la història de la Font i el seu valor patrimonial, etnològic, històric i paissatgistic. El document en qüestió s'ha enviat al registre municipal, adreçat a l'Alcalde i als tres partits polítics amb representació local. El que pretenem amb açò és que els nostres regidors reflexionen sobre el pla d'obra que han aprovat i al proper plenari s'aprove la protecció de la Font com a BRL i es modifique el pla d'obra.

Informe Font de Llavador - Abeurador

LA FONT DE L'ABEURADOR EN PERILL!!

2009-08-06T09:46:00.002+02:00

El passat dissabte va aparéixer esta notícia sobre una propera "restauració del llavador". Açò ens ha preocupat, i segons hem pogut esbrinar el que pensen és fer fora la Font de l'Abeurador, i també posar reixes al Llavador. A més, la pavimentació del Carrer del Moreret contempla enderrocar l'últim troç de la séquia que portava l'aigua de Les Tabaires a la Font a través del l'aqüeducte àrab del Pont de l'Arc.

Com a primera mesura, hui mateix hem portat aquest escrit al registre municipal:

Restauració llavador i moreret

EL DIARI ES FA RESSÓ DE LA NOSTRA PROPOSICIÓ

2009-03-27T08:54:00.001+01:00

El pleno acuerda retirar a Franco el título de ´Hijo Adoptivo´

A. FERNÁNDEZ Francisco Franco dejó ayer de ser "Hijo Adoptivo" de Agost. El pleno municipal acordó con los votos del PSOE y AIA y la abstención del PP, retirarle los honores al dictador después de que Mirem per Agost propusiera la iniciativa. El colectivo presentó la moción a principios de mes, pero al no tener representación municipal, invitó a los tres partidos políticos en el Ayuntamiento (PSOE, PP y Agrupació d'Independents d'Agost (AIA)) a que la acogieran y la alzaran al pleno. El alcalde, Antonio Pérez, decidió presentarla ayer, "aunque con matices", y finalmente ésta salió adelante.
En el escrito, Mirem per Agost recordó que el 1 de abril de 1940, un consejo municipal del Ayuntamiento agostense nombró "Hijo Adoptivo" al dictador. "Francisco Franco accedió al poder después de participar y posteriormente encabezar un alzamiento armado contra el gobierno legalmente constituido que democráticamente había elegido el pueblo. Como resultado de ese alzamiento, nuestro país sufrió una cruel Guerra Civil que dividió la sociedad y que motivó constantes violaciones de los derechos humanos, provocando unas heridas que afortunadamente se han conseguido cerrar gracias al espíritu de la reconciliación y concordia, y de respeto al pluralismo y la defensa pacífica de todas las ideas", reza el escrito.
En el documento, Mirem per Agost adjunta también la transcripción del acta en la que dieron los honores a Franco: "Sesión extraordinaria del día 1 de abril de 1940. En la villa de Agost, previa convocatoria en legal forma y siendo las veinte horas, se reunieron en el salón de sesiones de este consistorio los señores gestores que componen esta comisión y que al margen se cogieron el objeto de celebrar la sesión extraordinaria convocada para hoy, por el señor alcalde Don Manuel Román Castelló y bajo su presidencia", comenzaba el texto.
Y proseguía: "Abierto el acto públicamente se dio principio con la lectura de un atento escrito de la Excelentísima Diputación Provincial en la que se invitó a todos los pueblos de la provincia a nombrar Hijo Adoptivo de la misma a Su Excelencia el Generalísimo Francisco Franco y Bahamonde, acogiendo esta idea con entusiasmo y cariño por los señores gestores y pueblo en general, que testimonian su fe e inquebrantable adhesión a la persona de Su Excelencia. El Generalísimo de la Victoria, siendo nombrado, acto seguido, por los señores gestores, entre aclamaciones y vítores, Hijo Adoptivo de esta Villa de Agost". Y ayer, tras 59 años manteniendo ese honor, la Corporación acordó retirársela.

Una iniciativa que ha recorrido la provincia

El Ayuntamiento de Agost no ha sido el único en retirarle los honores a Franco. Desde que entró en vigor la Ley de la Memoria Histórica, han sido numerosos los consistorios de la provincia que decidieron quitarle los títulos al dictador. Uno de los primeros en adoptar esa medida fue Sant Joan. El 24 de abril lo acordó y en febrero de este año consultó la medida con los vecinos. Los residentes que lo quisiesen tenían ocho días hábiles para examinar el expediente y presentar alegaciones o sugerencias. En otras localidades como San Vicente del Raspeig o Dénia también se le quitaron los honores, mientras que otros ayuntamientos, como el de Alicante o el de Orihuela se han negado. En la capital, el ex primer edil Luis Díaz Alperi exigió la recogida de 25.000 firmas para aprobar la medida.

Notícia al Diari Información

FRANCO VA HA DEIXAR DE SER FILL ADOPTIU D'AGOST

2009-03-27T00:24:00.003+01:00

El dictador Francisco Franco va a deixar de ser fill adoptiu d’Agost molt prompte. Al plenari de dijous 26 de març de 2009, amb els vots a favor del PSPV-PSOE i l’AIA (Agrupació d’Independents d’Agost) i l’absenció del PP, s’ha decidit començar els tràmits per a retirar-li ens honors al dictador.

Mirem per Agost ha sigut la que ha portat a terme els esbrinaments necessaris i ha redactat la moció aprovada al plenari. Esta moció ha estat inclosa a l’ordre del dia, i l’han agafada com a pròpia l’equip de govern del PSPV-PSOE i l’AIA.

Seguint el corrent de recuperació de la memòria històrica, Mirem per Agost també ha proposat, a banda de l’assumpte dels honors, catalogar els bens relacionats amb la contenda per tal de donar-li protecció. I, a més a més, catalogar els documents relacionats amb la repressió que estiguen als arxius municipals.

Tot i que l’unanimitat era el que s’esperava per part de Mirem per Agost, que havia redactat i presentat la moció amb una actitut de recuperación de la memòria, i sense intenció de crear polèmica, cal congratular-se del resultat del plenari.

CELEBREM EL DIA DE L'ARBRE

2009-02-08T18:14:00.033+01:00

El diumenge 8 de febrer de 2009, l'associació Mirem per Agost, amb la col·laboració de la Regidoria de Medi Ambient, hem portat a terme una reforestació (amb esta ja en van tres). La zona escollida ha sigut al paratge del Rugló, prop del pont de l'Arc.

En verd, la zona on hem repoblat

A les 10 del matí havíem convocat als participants. Després d'uns 15 minuts de cortesia hem marxat cap a la zona de la repoblació.

Esperant a la Plaça de l'Ajuntament

Fent camí

Just abans de començar la nostra tasca

Per a hui, teniem la meta de plantar tots els arbres que haviem dut. En total hem plantat 200 arbres, dels quals 120 eren pins (pinus pinaster), 60 coscolles (quercus coccifera) i 20 carrasques (quercus ilex).

La zona té una pendent pronunciada...

...però també hi ha pla

Aixada en mà, poc a poc, els 200 clots han acollit a 200 arbres. Després, un poal d'aigua per a facilitar el periode d'adaptació de les plantes.

Hui han cavat els més menuts

I els no tant menuts...

Quan ja està el clot, cal fixar l'arbre a terra

L'Ajuntament ha portat una cuba d'aigua per a fer el primer reg

L'aigua és imprescindible per a que els arbres tinguen possibilitats d'aclimatació

Fer un xicotet cavalló ajudarà a retindre l'aigua de les pluges

Sobre les 11:30 hem fet un descans, i hem aprofitat el temps d'esplai per a esmorzar. Tot seguit hem fet un últim esfoç i sobre les 12:30 ja haviem plantat tots els arbres.

Foto de família

Després de recollir les aixades i els poals i ens hem fet una foto de família amb els participants que han estat fins el final. En total, s'han apropat unes 35 persones participant activament.

El balanç de l'activitat ha estat força positiu, sobre tot pel que fa a l'assistència. Hem comptat amb la participació activa de membres de l'associació, de xiquets i majors, i també de regidors dels tres partits polítics locals. La part negativa és que els pins que ens facilità conselleria no són, tal i com els haviem demanat, de la varietat pinus halepensis, que s'adapten millor al nostre clima àrid.

III REFORESTACIÓ DE MIREM PER AGOST

2009-01-28T13:02:00.004+01:00

(Clica la imatge per a ampliar)

CAL DENUNCIAR AQUESTS FETS

2009-01-17T09:00:00.001+01:00

VANDALISMO MEDIOAMBIENTAL

Un desconocido tala con una motosierra 70 pinos en una zona forestal de Agost

El Seprona investiga la autoría de unos hechos de los que se desconoce el móvil

La zona donde han aparecido los árboles cortados se halla en la partida Cervera, muy cerca de la vía verde de Agost P.G.

PÉREZ GIL Setenta pinos autóctonos de diferentes edades y tamaños han sido talados de forma indiscriminada por un desconocido en la partida Cervera de Agost, en una zona forestal situada cerca del Palomaret. Fue un vecino de la localidad que paseaba el martes por la vía verde que atraviesa el paraje el que descubrió los troncos de los árboles tirados en el suelo.
Vigilantes forestales y agentes del Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil (Seprona) se personaron en el recóndito lugar y pudieron comprobar el alcance de los daños. Los indicios apuntan a que el autor ha empleado una motosierra y ha aprovechado el fin de semana para cortar los pinos por motivos completamente desconocidos, una tarea en la que ha podido emplear varios días. En principio se descarta que la acción responda a un móvil económico dado que todos los ejemplares cortados, incluso los maderables, han sido abandonados en la zona. Por todo ello se sospecha que se trata de un acto vandálico que curiosamente no ha tenido por contexto un entorno urbano sino medioambiental.
Los agentes del Seprona y los vigilantes forestales llevan varios días realizando indagaciones para tratar de identificar al autor. Sin embargo hasta la fecha las investigaciones no han dado ningún resultado. En caso de que las pesquisas den finalmente sus frutos el responsable podría responder ante la Justicia por un delito de daños.
Los propietarios de las dos parcelas afectadas por la tala, un vecino de Agost y otro de Alicante, tampoco han detectado en las últimas semanas ningún movimiento extraño, ni han visto a ninguna persona que les haya infundado sospechas merodeando por la antigua rambla donde se encuentra la pinada, que cubre una superficie aproximada de unos 30.000 metros cuadrados. Algunos de los pinos cortados tenían más de cuarenta años de edad y superaban los siete metros de altura.

Notícia al Diario Información

SOSPITES CONFIRMADES: FRANCO FILL ADOPTIU D'AGOST

2008-12-18T11:23:00.007+01:00

Les sospites que teniem s'han confirmat. Hem fet un treball de recerca a l'Arxiu Municipal d'Agost, i al llibre d'actes de plenari 835.1 hem trobat un plenari extraordinari. L'1 d'abril de 1940, per a celebrar la victòria franquista i a suggerència de la Diputació Provincial, es nomena a Francisco Franco fill adoptiu de la vila d'Agost.

Ara només ens queda redactar formalment un escrit als partits polítics locals per a que duguen al plenari la proposta de retirar este títol honorífic al dictador.

Ací teniu les imatges dels documents originals, i més avall la seua transcripció:

A.M.A. (Arxiu Municipal d’Agost)

Caixa 835, Llibre 1, pàgines 4 i 5.

Sesión extraordinaria del día 1º de Abril de 1940 // -En la villa de Agost a uno de a- / bril de mil novecientos cuarenta- // Previa convocatoria en legal forma y siendo las veinte horas, se reunieron en el / salón de sesiones de este consistorio los / señores gestores que componen esta comisión / y que al margen se cogieron el objeto de / celebrar la sesión extraordinaria convocada / para hoy, por el señor Alcalde Don Manuel / Román Castelló y bajo su presidencia. // Abierto el acto públicamente se dio / principio con la lectura de un atento escri- / to de la Excelentísima Diputación provincial / en la que se invitó a todos los pueblos / de la provincia a nombrar Hijo Adoptivo / de la misma a S(u) E(xecelencia) el Generalísimo Don /Francisco Franco y Bahamonde, acogiendo / esta idea con entusiasmo y cariño por los / señores gestores y pueblo en general, que tes- / timonian su fe e inquebrantable adhesión / a la persona de S(u). E(xecelencia). El Generalísimo de la / Victoria; siendo nombredo, acto seguido, por / los señores gestores, entre aclamacines y vi- / tores, Hijo Adoptivo de esta Villa de Agost / a S(u). E(xecelencia). el Generalísimo Don Francisco Fran- // pàgina 5 //co y Bahamonde. Y no habiendo más asunto se levanta la se- / sión.

[signatures]

Juan Castelló

Manuel Román

Andrés Castelló

Emilio Vicedo

José Jover

[…]

FRANCO FILL ADOPTIU D'AGOST?

2008-11-11T15:00:00.001+01:00

El passat 3 de novembre vam remetre a l'Ajuntament d'Agost la següent carta, que ens demanàrem per a poder accedir als llibres d'actes de l'Arxiu Municipal d'Agost. El propòsit és la recerca de evidències de que Francisco Franco és, possiblement, fill predilecte o alcalde d'honorífic d'Agost. Ens assegurarem d'açò, i si és cert, demanarem la retirada dels honors al plenari de l'Ajuntament.

LA GENERALITAT ADVERTIX QUE LES OBRES DE L'ERMITA NO TENEN PERMÍS

2008-10-15T09:20:00.003+02:00

La Generalitat advierte de que las obras de la ermita carecen de autorización
Noticia al Diari Información

Cultura exige explicaciones y recuerda que Sant Pere es un Bien de Interés Cultural

A. FERNÁNDEZ La Conselleria de Cultura ha remitido un escrito al Ayuntamiento de Agost en el que le exige información sobre las obras "sin autorización" que se han realizado en la ermita de Sant Pere. El documento, firmado el pasado 19 de septiembre por un técnico arqueólogo de la Dirección Territorial de Alicante, deja a las claras que los trabajos de desescombro realizados en el lugar carecían de permiso: "Dichas obras se han efectuado sin la previa y preceptiva autorización de esta Administración protectora a tenor de lo dispuesto en el art. 35 de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano".
La Asociación para la Recuperación Histórica y Monumental de Agost promovió la retirada de escombros y ha recaudado fondos para tratar de que el templo recupere su antiguo esplendor. La actuación, no obstante, se presume larga y costosa dado que la ermita está abandonada desde 1885.
Sin embargo, al estar declarada Bien de Interés Cultural, se tendría que haber pedido una serie de autorizaciones al Consell para poder realizar los movimientos de tierra. De ahí que Cultura solicite ahora "la colaboración del Ayuntamiento (...) para que se remita a esta Dirección Territorial de Alicante copia de las licencias de obras si las hubiere, proyecto técnico o informe de los servicios de Urbanismo en relación a los citados movimientos de tierra". Por último, la Generalitat también considera "necesario para el desarrollo de los expedientes oportunos conocer el promotor de las obras, su estado actual y el alcance de las mismas".
Por su parte, los dos partidos de la oposición -PP y Agrupació d'Independents d'Agost (AIA)- cargaron ayer contra el equipo de gobierno socialista por permitir el desescombro de la ermita sin que la Generalitat diera su visto bueno. El portavoz de la AIA, Luis Vicente Castelló, consideró "vergonzosa" la actitud adoptada por el alcalde, Joaquín Castelló, al señalar en un pleno que "no sabía nada del tema".
El portavoz del PP, Juan José Castelló, criticó el oscurantismo del PSOE. "El gobierno socialista nos miente a todos con la ermita. El alcalde nos dijo que no tenía conocimiento de que se estuviera haciendo ninguna actuación en ella y posteriormente conocemos que sí tenía constancia", lamentó el concejal popular.

PATRIMONI VISITA L'AJUNTAMENT D'AGOST

2008-09-18T23:59:00.003+02:00

Pareix què després de les reunions a l'Ajuntament i de mirar amb preocupació tots els matins cap al Castell, finalment els nostres esforços han sigut útils. El dilluns ens vàrem assabentar que un tècnic de patrimoni havía visitat l'Ajuntament d'Agost. Finalment, el "desenrunat" de l'ermita els ha eixit debades, però des d'ara qualsevol actuació a l'ermita haurà de tindre els corresponents permisos d'obra i el projecte de restauració aprovat per Patrimoni. Així les coses, podem estar més tranquils, però sense baixar la guàrdia.

Vos deixem a continuació unes fotos de com s'ha quedat l'ermita després del "desenrunament" i a més a més es pot apreciar els pocs materials que s'han lliurat d'anar a parar a l'Abocador Municipal.

ESCRIT A PATRIMONI DENUNCIAT L'ESPOLI DE L'ERMITA

2008-09-12T20:30:00.001+02:00

Clica sobre la imatge per a ampliar

INFORMEM A L'AJUNTAMENT DE L'ESPOLI DE L'EMITA DE SANT PERE

2008-08-26T23:59:00.002+02:00

Clica sobre la imatge per a ampliar

QUE ESTÀ PASSANT A L'ERMITA DE SANT PERE?

2008-08-23T23:59:00.003+02:00

Hem trobat esta notícia al Diari Información i ens hem tirat les mans al cap. Per a fer este tipus d'intervenció s'ha de traure un permís de la Direcció General de Patrimoni Valencià. Nosaltres, com a associació que s'interessa pel seu patrimoni, estem per la restauració, però restauració no significa espoli.

Restauració implica un estudi de l'edifici a nivell històric de recerca documental i també arqueològic, dins la branca de l'arqueologia de l'arquitectura. L'objectiu de tot açò és conéixer l'història del monument i les seues fasses constructives. Només així, es podrà intervindre adeqüadament este immoble, patrimoni del poble d'Agost.

La precipitació i la manera com s'està portant a terme este afer ens fa pensar que les coses no s'estan fent com caldria. Per això hem concertat una cita amb l'alcalde per a que ens informe. A més a més, apareix al diari esta notícia a mode de "publi-reportatge". Ací se'ns ven la moto de la "restauració" i de respectar a màxim l'aspecte original, però com ja hem dit per a respectar l'original, primer cal saber quin és eixe aspecte original. I no és bona manera de començar a respectar actuan com ho estan fent.

Nosaltres valorem molt possitivament que molta gent del poble s'haja implicat amb l'Ermita de Sant Pere. És lloable que vàries empreses locals hagen cedit treballadors, però ací el que falla és la direcció...si és que n'hi ha. Alehores, nosaltres volem col·laborar, i amb la nostra aportació fer de la restauració de l'ermita un procés transparent, legal i amb totes les garanties per a esta maltreta ermita.

Notícia al Diari Información

Historia bajo los escombros

La ermita de San Pedro se alza sobre Agost destruida y abandonada, aunque la historia ha querido que vuelva a recuperar su esplendor gracias a la iniciativa de una asociación dedicada a la recuperación histórica del municipio. La fase de desescombro se ha iniciado recientemente y se siguen buscando fondos para su restauración.

O.C. Desde la abandonada ermita de San Pedro de Agost la vista abarca un paisaje en el que el propio municipio y el de Aspe cobran otra vida. La que en otros tiempos fuera uno de los principales templos de Agost, ahora se encuentra prácticamente destruida y abandonada desde que en 1885 se acometieran las últimas renovaciones. Por ello, la Asociación para la Recuperación Histórica y Monumental de Agost (Arhma), ha emprendido un proyecto para que esta parte de la historia no caiga en el olvido y recupere su antiguo esplendor.
Por el momento, la solidaridad es el principio que rige este proyecto ya que nace de la aportación y el trabajo desinteresado de la propia asociación, tres empresas de Agost, un arquitecto, y la voluntad de los vecinos que han querido colaborar con el proyecto de restauración.

El presidente de Arhma, José Cuenca, fue el encargado de tocar las puertas de los vecinos, autoridades y organizaciones para que contribuyeran a este proyecto. Y gracias a este empeño, tres empresas han cedido gratuitamente a varios de sus trabajadores para que inicien la fase de desescombro en la que se encuentra la ermita. Igulamente, el arquitecto Gabriel Calderón se ha comprometido a realizar los planos de la estructura del templo desinteresadamente.
"Ahora es momento de solicitar una subvención para que nos ayuden con las labores de restauración, por lo que nos hemos puesto en contacto con la Diputación y estamos estudiando solicitar ayudas de la Unión Europea", explicó Cuenca que animó a todos aquellos que quieran realizar su aportación, particulares y empresas, a que se pongan en contacto con la asociación o con el Ayuntamiento.

Reproducción original
Conservar al máximo la estructura original y los adornos de la época es uno de los objetivos que se marca esta iniciativa. Así, la ermita, aunque tiene el techo derrumbado, ha perdido su cúpula, sus paredes están desconchadas y los laterales están llenos de maleza, todavía conserva sus ladrillos originales, realizados con barro hecho en Agost y de los que gran parte se podrán conservar. Además, se recuperará su cúpula, se restaurará la sacristía y la capilla donde se situará la imagen de San Pedro, y se abrirán unas pequeñas ventanas que tenía la estructura en sus orígenes.

Y es que la historia de Agost está ligada a esta ermita y a la familia Borgoña, que entre los siglos XIV y XV habitaron el municipio. Tras la marcha de estos nobles de tierras alicantinas, los vecinos de Agost recogieron las piedras de su antiguo palacio y con ellas construyeron la actual ermita.

REPOBLACIÓ A LA CANYADA BLANCA

2008-03-13T23:59:00.006+01:00

El dissabte passat 13 de gener l'associació Mirem per Agost, en la seua labor de protecció de l'espai natural enfront d'agressions urbanístiques i a mode reivindicatiu, va realitzar una xicoteta repoblació forestal en terrenys públics pròxims a la famosa Canyada Blanca, zona d'especulació on es pretén construir una macrourbanització i un camp de golf, com va confirmar la mateixa constructora. Per a nosaltres va ser tot un èxit ja que es va comptar amb moltes més persones de les esperades. Açò indica el sentiment contrari a este tipus d'actuacions que va nàixer en este poble i esta produint un gran moviment contrari a estes aberracions urbanístiques.

Es va repoblar amb espècies de pi blanc, pi pinyoner, carrasca i garrofer. Amb tècniques de “manual forestal”, amb l'objectiu que no sols siga una activitat reivindicativa sinó que, també, quede el treball realitzat per a les generacions futures.

Diari Información: Mirem per Agost realiza una repoblación forestal en la Canyada Blanca

AGOST SUPERA ELS LÍMITS LEGALS DE CONTAMINACIÓ

2008-02-15T23:59:00.002+01:00

Alicante, San Vicente y Agost superan los límites legales de contaminación

Notícia al Diari Información

La contaminación del aire en Alicante, Agost, San Vicente del Raspeig y Elche a causa de las partículas en suspensión continúa superando los límites legales. Así lo reveló ayer un informe de Ecologistas en Acción, elaborado a partir de las mediciones captadas en las estaciones de la Generalitat y hechas públicas en su web. A lo largo de 2007, la barrera marcada en la legislación fue sobrepasada en 51 ocasiones en el caso de San Vicente. Y ello a pesar de que sólo se dispone de un 53% de los datos, una circunstancia duramente criticada por el colectivo ecologista que achaca a la Generalitat una alta dosis de "irresponsabilidad" por no suministrar la cantidad suficiente de información para realizar una evalución conclusiva y fiable sobre los contaminantes del aire.

El nivel máximo de partículas en suspensión también fue superado en las estaciones de medición de Elche, donde se sobrepasó en 78 ocasiones, en Agost, donde ocurrió en 51 y en Alicante-Pla en la que también se superaron en 45.

Según Ecologistas en Acción, "las partículas en suspensión son, hoy día, uno de los problemas de contaminación ambiental más severo, por sus graves afecciones al tracto respiratorio y al pulmón". El colectivo exige a la Administración autonómica que establezca planes de acción -obligatorios según la Directiva 96/62/CE)- para las zonas en las que las concentraciones de uno o varios contaminantes superen los valores límites legales, como es el caso de la comarca de l'Alacantí o el Baix Vinalopó.

Las partículas en suspensión están detrás de "numerosas enfermedades respiratorias, problemas cardiovasculares y cánceres de pulmón". Sin embargo, no son las únicas que afectan a la población de municipios como San Vicente. En lo que respecta al dióxido de azufre, se superaron en 17 horas el límite para la protección de la salud a lo largo de 2007. Para los ecologistas es preocupante que en las jornadas del 18 de marzo y el 11 de mayo se sobrepasara el valor de 800 microgramos/m3 durante dos horas consecutivas. El colectivo señala que estos datos están relacionados "sin duda" con la contaminación de la cementera propiedad de Cemex, de esa localidad y son graves porque "el dióxido de azufre es un gas irritante para las vías respiratorias y la conjuntiva".

En otras poblaciones como Elche o Alicante, también los niveles de óxidos de nitrógeno superan el límite legal de 46 microgramos por metro cúbico. Estos óxidos están también relacionados con varias enfermedades respiratorias, en envejecimiento del pulmón y la disminución de su capacidad funcional. En cuanto al ozono troposférico, otra de las sustancias registradas, se rebasó el límite en la estación Elche-Campo en 62 días mientras que en Monóvar se registraron valores elevados durante 20 días y en San Vicente en 17, también en este periodo.

Los altos índices se repiten año tras año

Un estudio de la Universidad de Alicante ya advertía el pasado año que la contaminación del aire en la provincia superaba los límites legales en base a datos extraídos de los medidores de la Generalitat en 2006. Las partículas en suspensión, uno de los problemas más severos por sus graves afecciones al aparato respiratorio ya aparecían como uno de los contaminantes más extendido en poblaciones como Agost, Alicante, Alcoy, Elche, Monóvar, Orihuela y San Vicente.

Su origen está en el tráfico rodado y en las grandes instalaciones de combustión por lo que, según Ecologistas en Acción, es habitual que los altos índices se registren en grandes ciudades. En el caso de Alicante, hasta ahora, las brisas marinas y la buena ventilación mantenían los niveles en bajos valores. Sin embargo, en el año 2007 ya se ha superado el límite legal en la estación medidora de Alicante-Pla.

QUÈ ÉS PER A TU EL PROGRÉS?

2007-06-11T23:59:00.003+02:00

Ens agradaria que els lectors participareu i ens diguereu què significa per a vosaltres la paraula progrés.

Les opinions podrien fer referència, per exemple, als següents aspectes:

Creus que Agost és un poble avançat o endarrerit respecte als nostres veïns?
T'agradaria que Agost fora una gran ciutat, amb totes les seues conseqüències?
Sacrificaries el paisatge actual d'Agost per una macrourbanització?
Què faries per millorar el poble?

Recordeu que estaria bé justificar les vostres respostes.
Gràcies i animeu-vos a participar.

1º PREMI AL CARTELL - DIA DE LA VELLA

2007-05-23T23:59:00.010+02:00

Des de Mirem per Agost vam pensar que el Dia de la Vella era una bona oportunitat de donar a conéixer les nostres propostes i idees sobre l'urbanisme desmesurat. El més important de la composició que vam muntar és el cartell. Amb el ninot vam representar a un avi d'Agost en actitud reflexiva sobre el possible futur del poble, que es malbarataria amb la febra del formigó.

Vella de Mirem per Agost al Carrer de la Font, al costat de la Plaça de l'Ajuntament

"Què pesa més? La tradició o l'especulació?"

Cartell guanyador del Dia de la Vella de 2007

Açò es timó del Ventós,
rabet de gat dels Castellans,
espígol de l´Esquena el Gos
i romer de la casa els Plans.

Tot el camp destruir volen
posant ciment on hi ha terra,
arrasant tot el que poden
com si fora açò una guerra.

De remediar-ho estem a hora
si qui mana el sentit no perd,
escoltant als de dins i no als de fora,
sense canviar diners pel verd.

L'experiència d'altres llocs diu
que tot allò que relloix no és or,
doncs ara ploren i ningú riu
de tanta delinqüència i por.

Els pobles que obliden, desapareixen
i oblidar la nostra història no volem,
ni els teus avis ni els meus mereixen
que camviem el que era d'ells, per fem.

El camp mai ha tingut portes
i les urbanitzacions sí que les tenen,
són macises i ben fortes
per saber els tirs d'on vénen.

És gent que ningú sap que fa,
la relació que te és molt poca,
i pense que no viu del pa
pero que viu més de la coca.

La senda del Rabosí serà història,
la caboia del tio Llorens també,
i perdrem de la memòria
fins el que és un garrofer.

Qué serà de la Llomasent
del Racó de Micalet,
la cisterna del tio Vicent,
del Ventós de Victorianet.

Missatge:
Conservem l'entorn que tenim,
seguim sent qui som
i per aquest poble de figa i raïm
serem més pesats que el plom.

Hem de fer front i no fugir
perquè és una causa justa y noble,
i no ens cansarem de dir
que ENS AGRADA SER UN POBLE.

MIREM PER AGOST I LES ELECCIONS

2007-05-23T23:59:00.009+02:00

Mirem per Agost, com tothom del poble hi sap, som una organització de jovens de la nostra localitat que s’ha unit per què estem preocupades pel futur d’Agost. Aquest futur es veu amenaçat per la construcció d’una macrourbanització amb el seu corresponent camp de golf, que posa en perill el nostre estil de vida.

Davant la celebració de les properes eleccions locals i autonòmiques el proper 27 de maig, des de “Mirem per Agost” informem a tota la població que aquesta associació no es troba vinculada a cap partit polític d’ambit local o autonòmic. Remarquem aquest fet com a conseqüència de l’eslogan d’un partit polític, és molt semblant al de la nostra associació.

No som una associació apolítica, ja que totes les persones que treballem en aquesta tenim la nostra ideologia, motiu del qual ens porta a treballar pel futur del nostre poble, en defensa dels valors tradicionals, ecològics i d’un futur sostenible. Totes les persones que ens trobem en “Mirem per Agost” participen a títol individual, el que no significa que pot ser haja gent que siga afí a algun partit polític. Però com ja hem dit anteriorment l’associació no pertany a cap partit polític.

Per aquests motius i en referència a les properes eleccions “Mirem per Agost”, no ens posicionem junt a cap partit polític, però si creiem convenient que el tema de les urbanitzacions siga tractat en tots els partits polítics, com un eix fonamental en la campanya electoral, així com volem que tots els partits polítics de la nostra localitat – PP, PSOE i AIA – es posicionen en aquest tema de forma clara i precisa, sense divagacions. Una vegada pasades les eleccions estem disposats a participar i col·laborar amb l’equip de govern sempre que aquest es possicione en contra d’una urbanització i un camp de golf a la nostra localitat. Ja no soles per l’amenaça de la inmobiliaria Llanera en la zona de la Canyada Blanca, sinò per qualsevol intenció de destrucció del territori en qualsevol punt de la nostra localitat (també comença a escoltar-se una posible urbanització en les serres del Ventós i el Maigmó).

MANIFESTACIÓ DE COMPROMÍS PEL TERRITORI

2007-04-22T23:59:00.004+02:00

El proper 27 de maig es celebraran al País Valencià les eleccions que determinaran la nova composició dels nostres ajuntaments i de la Generalitat. Els aspirants a governar aquestes institucions han d’escoltar la veu de la ciutadania, farta de l’actual procés de destrucció del nostre territori i dels seus recursos, farta d’especulació i de corrupció sense fre.

"Compromís pel Territori", moviment ciutadà que compta amb l’adhesió dels col·lectius, plataformes i entitats que treballen a tot el País Valencià en contra d’eixe procés destructiu, i a favor d’una alternativa racional i participativa, convoca mobilitzacions ciutadanes a les ciutats de València, Alacant i Castelló de la Plana, en la mateixa jornada del 21 d’abril, amb l'objectiu d'expressar de forma conjunta l'exigència d'aturar l'actual procés d’ocupació i degradació del territori i dels seus recursos, fent palès que per a què la societat valenciana avance en democràcia és imprescindible solucionar el problema territorial i urbanístic vinculat a l’especulació i a la corrupció.

Està en les nostres mans garantir un futur realment sostenible a un territori cada dia més fràgil i amenaçat com és el nostre. Si en la massiva manifestació del 3 de juny del 2006 a València, desenes de milers de ciutadans i ciutadanes arribats de tot el País ja expressaren aquesta exigència, ara es tracta de recordar als futurs governants de la Generalitat i dels nostres Ajuntaments que l’han de tindre present com a qüestió fonamental des del mateix inici de la seua gestió.

És per això que el proper 21 d’abril hem d’eixir tots i totes als carrers de València, de Castelló i d’Alacant per exigir un canvi radical en la política territorial i una moratòria urbanística que permeta replantejar els projectes presentats en aquests últims anys, i que dóne un temps per a elaborar un nou model territorial i una nova legislació, amb la participació de la ciutadania.

• Per aturar els projectes insostenibles!
• Per un nou model territorial basat en una nova cultura del sòl, l'aigua, l'energia i els recursos!
• Per una nova legislació que frene l'especulació i l’espoli de la terra, prime la iniciativa i el control públics, i garantesca efectivament la protecció del medi, la salut humana, el patrimoni cultural i el dret a l'habitatge!
• Per garantir la participació ciutadana!

PARTICIPA EN LES MANIFESTACIONS DEL 21 D’ABRIL A VALÈNCIA, CASTELLÓ I ALACANT

Compromís pel Territori

QUI SOM?

2007-04-15T23:59:00.002+02:00

MIREM PER AGOST és una associació formada per gent compromesa amb el present i el futur del seu poble, Agost.

Va náixer amb l’objectiu de defendre els seus valors socio-culturals i ecològics, greument amenaçats per les macrourbanitzacions projectades al seu terme, i que no tindran en compte les serres, ni els sentiments ni tampoc la pròpia gent que viu ací.

Durant molts anys, els inmigrants han arribat a les nostres terres per integrar-se i formar part de la nostra societat, assimilant els nostres costums i la nostra identitat per a ser un més de nosaltres. Ara, les grans urbanitzacions han aturat aquest procés, propiciant l’aïllament de la població i la formació de “guetos” dins d’espais molt reduïts.

En concret, al nostre poble, si es feren realitat les 1.000 o 2.000 vivendes que es pretenen construir fora del casc urbà, passaríem a ser un nucli de població secundari al nostre propi poble. Açò farà que manen ells políticament, ja que ningun partit local podrà fer front a la seua unitat. ¿Què els impediria portar-se l'ajuntament a la nova urbanització?, ¿o fer millores en “sa casa” abandonant la nostra?.

A més estan els recursos no renovables: l'aigua, per exemple. Agost no ha patit massa restriccions durant els últims anys, però de fer-se realitat serien inevitables. Si dupliquem la nostra població hem de repartir-nos-ho tot: tindrem la meitat del que tenim, ¿això és el progrés?.

És molt probable que ni tan sols els comerciants puguen aprofitar-se de l’increment de població, ja que aquestes construccions solen venir acompanyades de centres comercials per abastir de sobra la demanda dels seus habitants. Inclús solen portar amb elles els seus fontaners, els seusfusters, el seus obrers... entre altres coses perquè no parlen el nostre idioma.

Un altre inconvenient és que un poble que accepta una urbanització, accepta també unes despeses de manteniment que possiblement l’endeutaran a mig termini. Com està passant ja en pobles on les infraestructures creades són de baixa qualitat i han de ser reparades constantment amb els diners de tot el poble, no només dels qui s’aprofiten d’elles.

No volem aturar el progrés, només volem seguir vivint com hem fet fins ara, fundamentalmente perquè a nosaltres, ens agrada ser un poble.

UNA MALA NOTÍCIA PER A LES NOSTRES SERRES

2007-02-28T23:59:00.001+01:00

El plan de protección aprobado por la Generalitat para el Maigmó por el que declara este monte paisaje protegido excluye no sólo el área que se pretende urbanizar con la construcción de 1.200 bungalows - l'Aljub - sino también las sierras de Agost y Castalla, según destacó ayer el responsable de ordenación del territorio del área de Medio Ambiente de l’Alacantí de Esquerra Unida, Miguel Ángel Pavón.

Tras estudiar detenidamente el decreto de protección aprobado el viernes en el pleno del Consell y publicado ayer en el Diario Oficial de la Generalitat, a esta formación le llama poderosamente la atención que no se haya ampliado la protección del monte en Castalla ni Agost como solicitaron en sus alegaciones. «En Castalla hay mucho terreno que se puede urbanizar y no han querido incluir nada, y también queda fuera de la protección la sierra del Ventós, en Agost, una zona de cultivo con valores importantes desde el punto de vista paisajístico y aves rapaces. Aunque en principio las normas subsidiarias de Agost califican la zona como protegida, sospechamos que en el futuro el Ayuntamiento puede querer urbanizar la zona». En cuanto a la exclusión de la zona de l'Aljub, amenazada por un plan urbanístico, Pavón tachó de «escandaloso» que a lo largo de dos kilómetros coincidan exactamente el límite del PAI y el del área protegida del Maigmó.

Esta formación también reconoce que cuando salió a exposición pública en 2006 el área de paisaje protegido era de 14.154 hectáreas y finalmente se ha ampliado a 15.842. La protección es finalmente de mil cuatrocientas hectáreas más de monte, de ellas un millar en término de Petrer, 300 en Sax y 400 en Tibi, aunque fuera de l'Aljub. EU también critica la exclusión de área protegida de la sierra del Cid en Monforte y Novelda.

Por su parte, la asociación de propietarios y vecinos de l'Aljub denunció ayer que un 80% de los afectados no han podido presentar alegaciones contra el programa de actuación urbanística en el Maigmó «porque no les han comunicado el plazo y no todo el mundo puede acceder al Boletín Oficial de la Provincia». Asimismo, añadieron que el 20% restante no las pudieron completar al no disponer de toda la documentación, que obtuvieron el pasado viernes.

Notícia al diari Información

EL NOSTRE ACTE DE PRESENTACIÓ

2006-11-05T23:59:00.001+01:00

Mirem per Agost se presenta con críticas hacia el complejo de La Cañada Blanca

A. F. Información

Mirem per Agost se presentó ayer en la Casa de Cultura y expuso a los vecinos los contras de la macrourbanización que el Grupo Llanera pretende construir en la Cañada Blanca, una zona de alto valor medioambiental situada al norte del municipio. Ernest Blasco, de la Unió de Llauradors, y Carlos Arribas, el portavoz de Ecologistas en Acción, fueron los encargados de dar a conocer las opiniones del colectivo.

Esta asociación incluso ha realizado una reproducción de cómo quedaría La Cañada Blanca si se construyen los 3.500 bungalows y el campo de golf previstos. No obstante, Llanera está estudiando el proyecto y todavía no lo ha presentado en el Ayuntamiento, según confirmaron ayer a este diario fuentes del Consistorio.

Sin embargo, Mirem per Agost ha decidido no esperar más y se ha puesto manos a la obra. Durante los últimos días el colectivo repartió folletos por el pueblo invitando a los ciudadanos a sumarse a sus reivindicaciones.

En ellos ya se explicaba su filosofía: «Somos un grupo de personas preocupadas por el futuro de Agost, que ahora se ve amenazado por la construcción de varias urbanizaciones que ponen en peligro nuestro estilo de vida». Además, la asociación cree que en caso de que el complejo se lleve a cabo, el pueblo se resentirá.

FULLS ANUNCI DE LA NOSTRA PRESENTACIÓ AL POBLE

2006-11-04T23:59:00.003+01:00

Ací teníu el pamflet que vam repartir per tot el poble per a què la gent assitira a la presentació pública de Mirem per Agost:

Fullet_presentacio

ELS TRES PORQUETS CONTRA L'ESPECULACIÓ

2006-10-09T23:59:00.002+02:00

Vam aprofitar la Fira Artesanal i Gastronòmica que es fa al nostre poble per a donar a conéixer el problema de l'especulació urbanística als nostres visitants, però d'una forma divertida. Per a això, ens ajudaren els membre de l'Assemblea de Maulets d'Alacant, que ens van oferir el teatret "Els tres porquets contra l'especulació". La cosa no va anar mal, i nombrós públic es va detindre a vore l'actuació. Ací teniu unes fotos: